El moviment internacional de la Creu Roja (CR) iŀlustra de manera paradigmàtica la penetració de l’humanitarisme modern en l’esfera de la guerra, com també els inextricables vincles entre aquesta nova sensibilitat i les demandes de la Segona Revolució Industrial (expansió europea, guerra industrial, liberalisme polític, exèrcits de reclutament, revolució de les comunicacions, etc.).
Espanya va ser un dels dotze estats europeus que primer es van adherir a aquest moviment internacional, i signatària originària del primer «Conveni internacional per millorar la sort dels militars ferits en campanya », més conegut com la Convenció de Ginebra de 1864. Amb tot, la secció espanyola de la Creu Roja (CRE) no va rebre el baptisme de foc fins vuit anys després de la seva fundació, amb motiu de l’esclat de les guerres civils del Sexenni Democràtic i, particularment, de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876).
Després d’exposar de manera succinta les tasques d’organització i desplegament de la CRE durant la dècada de 1860, s’abordaran les seves actuacions humanitaristes en el marc de l’última Guerra Carlina, amb particular atenció als problemes generats dins i fora de la CR a resultes de la seva intervenció en una modalitat de conflicte, la guerra civil, que no estava originàriament contemplat en la Convenció de Ginebra.
Cicle: Humanitarisme, Ciència i Medicina, en la Pau i en la Guerra
Organitzat per: Línia d’Investigació «Pràctiques culturals, sabers i patrimoni en espais urbans: música, ciència, medicina» de la IMF, en el marc dels projectes d’investigació fi nançats per la Dirección General de Investigación.
Podeu seguir les nostres conferències en streaming
