L’envelliment de la població en les societats desenvolupades s’ha vist associat a un augment dels casos de malalties neurodegeneratives, i especialment de la malaltia d’Alzheimer. El gran nombre de casos i el cost associat a aquestes malalties suposa un gran repte per a la societat del segle XXI. És indubtable que hi ha hagut nombrosos avenços en el camp de l’Alzheimer en les últimes dues dècades. Avui sabem quines són les lesions que es troben en el sistema nerviós i podem investigar aquesta malaltia mitjançant eines sofisticades, com avançades tècniques de microscòpia, models animals modificats genèticament o cèŀlules mare. No obstant això, continua havent-hi encara nombroses preguntes sense resposta que ens impedeixen trobar tractaments efectius que guareixin o retardin l’Alzheimer. Els estudis d’aquests últims cinc anys han revelat que la malaltia és més complexa del que crèiem. La malaltia té una fase d’incubació de diverses dècades sobre la qual actuen múltiples factors genètics i ambientals, la in teracció dels quals determina quan n’apareixen els símptomes. Encara que les le sions característiques de la malaltia es coneixen des de fa més d’un segle, encara no sabem quines són les causes exactes que l’originen. A més, hi ha un consens generalitzat a considerar que la majoria dels estudis han aplicat el tractament en fases massa tardanes, quan les possibilitats de millora són escasses. La comunitat científica es troba en una cruïlla: aplicar tractaments en fases molt inicials de la malaltia, encara que per a això és necessari poder diagnosticar-la quan els símptomes són molt lleus. En aquesta jornada, repassarem alguns avenços i reptes als quals ens enfrontem els clínics i investigadors davant aquesta malaltia, que ja es denomina la malaltia del segle XXI.
Cicle: Desafiaments del S.XXI. La Veu de la Medicina I
Organitzat per: Residència d'Investigadors, Fundació Clínic Barcelona, Institut Biomèdiques August Pi i Sunyer, Resa