Visions de Grècia

I aquí tenim Grècia! Per ella he creuat aquest mar immens, he abandonat Itàlia, els meus pares i amics. Tot per aquesta terra! [...] Què importa que Esparta, Atenes i Corint hagin desaparegut per sempre? La terra on s’alçaren conté encara les idees sublims que inspirà en el passat... I el silenci! El silenci farà que em senti commogut i que sospiri en aquest majestuós teatre
on tingueren lloc tantes gestes glorioses.

Aquestes paraules, pertanyents al llibre Viaggio in Grecia (1799) de l’abat Saverio Scrofani, són representatives de l’atracció que, des del segle xviii, portà la cultura europea a redescobrir Grècia. Durant molts segles, l’Europa occidental havia ignorat o oblidat Grècia. Quedaven molt lluny la glòria i la influència de Bizanci. Fins i tot el Renaixement havia estat només una aproximació parcial, limitada, a Grècia. Mentrestant, la dominació otomana, la decadència, i l’Església ortodoxa havien sepultat en l’oblit la Grècia de l’antiguitat. Amb la Iŀlustració, però, es revifa a poc a poc l’interès per les “antiguitats” gregues. I,
sobre el rerefons de la lluita dels grecs per la seva independència, culmina, amb el Romanticisme, el moviment d’aproximació d’Europa a Grècia. Aquesta fou la sòlida base sobre la qual es constituí el fi loheŀlenisme modern; les seves derivacions han perdurat fi ns als nostres dies. Entre l’ideal i la realitat, Grècia ha estat una constant en l’imaginari d’Occident. El cicle que presentem pretén revisar alguns dels moments més signifi catius d’aquesta relació. La història dels catalans hi ocupa un lloc ben signifi catiu.